De Arzua a Pedroso

Sotim de casa de la Manuela a les vuit per fer un cafè abans de començar.

Avui anirem fins a Pedroso a vint kms per arribar demà a Santiago.

Deprès de l'acostumat esmorzar abundant a base d'entrepans de truites ens trobem amb un bar molt curiós d'una noia de Baracaldo que va venir aqui fa sis anys i es va quedar. La teulada del bar està completament plena de camisetes del pelegrins que va passant. Nosaltres hem decidit no ser menys i pengem la nostra. És una de les que portàvem el dia que vam començar el camí a França,que un cop firmada per tots queda penjada al sostre.

https://www.dropbox.com/s/5a9xsrjbk4o1euk/VID-20140922-WA0004.mp4?dl=0

Allí també trobem al Joan Carles, un noi de Vic, que sis mesos al any deixa catalunya per compartir experiències amb els pelegrins. Viu de fer figures amb filferro.

A les tres arribem a Pedroso on desprès de deixar les maletes a la pensió, anem a dinar.

A al tarda fem un gintonic en una terrassa amb un grup de pelegrines, la majoria de Canàries.

Els personatges del dia:

Ens retrobem amb un grup de sis pelegrines que ja havíem trobat a Puerto Marin. Son quatre canaries una de Barcelona i les altres de Madrid.

La Mayca es el nexe d'unio entre totes elles i despres de sentir parlar molt del camí,van decidir juntar-se per fer-lo. La Mayca pensa que el cami es magic.Creu que  fa que tothom tregui la seva cara més amable provocant que la relacio amb les persones que et vas trobant generi tot un entorn extraordinariament generós.

També hem sorprèn quan amb la seva amiga Yaiza parlen de les seves illes Canàries i la seva història. Ens explica que el nom Yaiza ve del àntics habitants de les illes que quan en temps de Colon van ser colonitzades, van ser esclavitzats i es llençàven desde els acantilats abans de ser capturats. Observo un sentiment de perteneça a la seva terra molt semblant al que tenim catalans i bascos a la nostra.

De melide a Arzua

Sortim a les vuit despres de fer un cafe. Encara trobem les restes de la festa del dia anterior, nit de dissabte. Aquí hi habia un concert i molta gent.

Desprès del dia anterior que vam fer 43 kms, avui ens proposem fer-ne trenta-cinc per arribar fins a Pedroso.

Anem troban algun vei que ens acompanya.

Ens trobe amb la Miriam, una gaditana que ens acompanya una bona estona.

A la una arribem a Arzua despres de quinze kms. Els calculs per arribar a Pedroso no ens donen, i desprès de debatre-ho decidim que ja en tenim prou. El Ramon te el peu molt matxacat i el Manu tambe te alguna ampolla. 

Agafem habitacio al hostal  de la Manuela on li deixem la roba per que ens la renti. Desprès anem a dinar al bar Luis.

Anem a estendre la roba i el Ramon i el Manu van al centre sanitari públic per curar-se els peus.

A la tarda cau una tempesta tremenda. La roba ja la teniam seca.

A les nou disfrutem amb la pallissa de Barça al levante i cap a dormir.

Personatges del dia:

Avui hem conegut a la Miriam. Es el segon any que fa el camí. L'any passat el va fer  desde Sarria fins a Santiago i l'hi va agradar tant que aquest any ha repetit. Explica que destacaria dos coses del que ha experimentat aquests dos anys. La primera és, que tot caminant ha aconseguit apendre a confiar en el seu entorn , desprenent-se de la prevenció i potser desconfiança davant de situacions o persones desconegudes. Ha fet el camí amb un esperit completament obert a tot l'entorn que s'anava trobant, confiant en les persones amb que es creuava i seguint la seva intuicio sense posar-hi  cap mena de prevenció.

La segona es, que quan tot caminant et trobes en alguna dificultat de cansament, dolor etc, no tens altra alternativa que seguir endavat, ja que si et quedes parat en un lloc del camí,rés no pot mIllorar. Per a ella és com una metàfora de la vida, quan davant d'alguna situacio dificil que ens enfonsa i no aconseguim superar, la única sortida que tenim és continuar caminant endavant i deixar-la enrrere, per anar trobant tot el que pas a pas, anirem trobant i continuant caminant.

Quan la vam trobar portava una corona feta de petites braques amb algunes flors lligades. Ens explica que quan tot caminant troba una flor que li agrada es para i l'afegeix a la corona. Aixo la fa estar més atenta al seu present. També fa que les persones que es va trobant li somriguin i li diguin alguna cosa, exactament com vam fer nosaltres.

Eduard Cau