dimecres, 9 d’octubre del 2013

Encara més conclusions


El cuento de nunca acabar, ya es el tercer año.
DE LEÓN A SARRIA
Tres vascos i tres catalanes.
Erase una vez seis personajes diferentes, uno alto, uno rico, otro guapo, otro alegre, etc. Habia variedad, peró tenian un mismo fin, que era convivir juntos durante siete dias, sin mujer ni hijos.
Así que mochila en la espalda, unos si otros no, se ponian a andar dia tras dia, era el camino.
Un camíno distinto al de los peregrinos, ya que ignorabamos los albergues y siempre dormia mos en Hostales y alguno incluso queria habitacion individual.
 Tambien paramos mas de la cuenta, ya que tuvimos buen tiempo todos los dias y hacia calor, visitabamos todos los bares a refrescarnos.
Las comidas a parte de ser buenas , eran abundantes .alguno nunca dejo nada en el plato, ah y siempre buen vino, alguno coca cola.
A parte de andar, comer y dormir, lo mas importante  hablar, cantar, reir, soñar, disfrutar, pensar y sobretodo convivir. Todo esto lo hemos compartido y hecho juntos.
Solo se me ocurre dècir gracias, me lo he pasado muy bien.
Una abraçada ,  un amic.
Josep M Mestres









diumenge, 6 d’octubre del 2013

Mes conclusions

Un any mes hem fet camí  de peregrinació a Santiago. Un cop mes ens ha sorprès el que hem viscut aquest dies. El primer any vam començar a caminar cinc amics i aquest any també hem acabat caminat cinc amics, però no els mateixos.
Aquest any amb els nostres amics euskanduns: Eusebio, Manu i,Xomin.
Cal entendre que aquest dies la convivència entre nosaltres es enorme: de les set del matí que ens aixequem fins a ..... Estem tot els dia compartint-ho tot, menjars , dutxa, habitació, roncs..... Per aquest motiu m'ha sorprès la compenetració que hem tingut entre nosaltres, tots, Bascos i Catalans.
Penso que ens uneixen els mateixos valors, aquells que tot i les diferències que hi ha entre cada persona, al fons sense adonar-nos-en  compartim: les ganes de divertir-se, el respecte a les persones, la inquietud per aprendre i créixer, l'amor a la família, a la terra, a la llengua i al nostre poble.
Tot plegat un magnífic regal de vida que estem segurs que només es l'inici de molts camins que compartirem.....

També ho diu la,cançó:

Quan surts per fer el  viatge cap a Ítaca,
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d'aventures, ple de coneixences.
Has de pregar que el camí sigui llarg,
que siguin moltes les matinades
que entraràs en un port que els teus ulls ignoraven,
i vagis a ciutats per aprendre dels que saben.
Tingues sempre al cor la idea d'Ítaca.
Has d'arribar-hi, és el teu destí,
però no forcis gens la travessia.
És preferible que duri molts anys,
que siguis vell quan fondegis l'illa,
ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,
sense esperar que et doni més riqueses.
Ítaca t'ha donat el bell viatge,
sense ella no hauries sortit.
I si la trobes pobra, no és que Ítaca
t'hagi enganyat. Savi, com bé t'has fet,
sabràs el que volen dir les Ítaques........

Escoltant aquesta cançó m'adono que de fet aquest camí es com un petit viatge a Itaca on no es important el destí, on tenim consciència que tot ho trobarem tot fent-lo, on totes les meravelles que trobarem no seran ni edificis, ni monuments..., sinó persones que compartiran amb nosaltres el camí, amb generositat, amb alegria, amb la espiritualitat que et dona el caminar durant moltes hores cada dia, sentint el teu cos com avança poc a poc pels camins plens de pols i envoltat d'amics que t'estimen.


Eduard Cau Barrufet
Ubicación:Puiggros

De tornada

Dia de tornada en cotxe.
Tenim tot el dia per tornar a casa. Esmorzem a les deu i engeguem cap a Burgos, dos- cents kms que fem de pressa.
A la una ja som al centre de Burgos, molt animat com sempre, fem una mica de tapeo abans de dinar als restaurant El Morito, que esta prop de la catedral. Espectacular, totalment recomanable. Cal dir que hi anàvem per recomanació del Joan,un company que te família a Burgos.
Be, arriba l'hora de separar-nos. El Manu i l'Eusebio agafen un tren cap a Blibao.
Xerrem a l'estació de tren tot fen una mica de balanç dels dies compartits.
Abraçades , emoció,......
Cotxe a tota marxa i a les vuit del vespre tornem a ser a casa.
Ja ho diu la canço: el millor del viatge sempre es la tornada........



Eduard Cau Barrufet
Ubicación:Puiggròs

De O Cebreiro a Sarria

Avui sera el primer dia que sortirem de nit com la majoria de peregrins.
A les set ja estem fent un cafe i preprarats per sortir.
No es veu res i ens posem darrera d'un peregri que porta frontal.
Avui veiem sortir el sol tot caminat

Per arrivar a Sarria , recordeu que son dos etapes i uns quaranta dos kms, tenim tots els objectius fixats. Abans d'esmorzar volem fer dotze kms.
Esmorzem en un bar correcte , bocates de truita com sempre i reemprenem la marxa. A dos quats d'una arrivem a Tricastela, final de etapa per la majoria. Fem una cervesa i continuem per dinar a Pintin. La etapa te dos possibles camins. Un segueix el riu i es mes llarg i el que seguim nosaltres es mes curt pero puja fins a dalt d'una muntanya.
Hi ha caminant de tot tipus.

Tambe hi ha mites de Galicia que potser no son tant mites

Son dos quarts de quatre i no hi ha ningú al restaurant però ens fan un menú...
No ho encertem massa. Al entrar al poble i havia un altre bar per es deia Franco i tot hi que hi havia molta gent local ens el hem passat pel nom. tot hi aixo algun menja xuleton de bou que no esta malament

Ens queda vuit kms per aconseguir l'objectiu que ens havia'm marcat i amb un dia menys, donc la idea inicial era arrivar a Sarria el divendres.
Ja veiem Sarria a fons de la vall.
La emocio al arrivar jamno es pot contindre.

http://www.youtube.com/watch?v=K3zsyu21LT4&feature=youtube_gdata_player

Segellem
A credencial al alberg munincipal i esperem el Luis, un taxista que ens recollira a Sarria i nes portara fins a Ravanal del Camino on tenim el cotxe del Ramon. Desde Ravanal anem fins a Leon de manera que hem fet en cotxe tot el cami que hem caminat. Total 240 kms en cotxe i gairebe quatre hores per fer els 200 kms que hem caminat.
Dutxa al hotel i anem a sopar a la zona humeda de tapeo.
Spoem força be i despres d'algun gintonic anem a dormir.
Dema divendres tornem.

Eduard Cau Barrufet


Ubicación:Puiggròs

dissabte, 5 d’octubre del 2013

De Vilafranca del Birezo a O Cebreiro

Ultim dia que caminem per Castella. Al final de la etapa d'avui entrarem a Galicia. Vint i nou kms amb una forta pujada al final per anar a dormir a dalt del Cebreiro.
Sortim del hostal a dos quarts de vuit i parem a fer un cafe a la plaça, al mateix lloc que vam sopar ahir.
Començem a caminar



La idea es esmorzar a Trobadero que esta a uns nou kms.
Parem en un alberg on ens aten una galleguinya amb una simpatia trememda.
Al sortir una padrina ens ofereix "tortas" que son creps amb sucre i en comprem tres que anem menjant tot caminan.
Els pobles que anem passant son petits i cada cop mes ramaders.

Com sempre trobem els pagesos que van fent la seua. Aquests pleguen patates




També  trobem un pagès que te sis porcs per criar per casa. Ja pesen mes de cent trenta kgs i ens explica que els mataran als voltats de nadal. Ens explica que son molta família i que per això en cria sis.




Anem entrant a Galícia i cada cop mes camvia el paisatge


Pel cami ens trobem amb la Rike, una alemanya que fa sis mesos que viatja per espanya i que es dedica a donar clases de musica cubana a alemanya i tambe fa musicoterapia.


Una casa amb una teulada molt treballada




També ens creuem amb molts ramats de vedells




Parem a dinar quan falta la pujada final a uns set kms de O Cebreiro
Son 274 de 4 i no hi ha ningú al,restaurant però ens fan un menú..
No ho encertem massa. Al entrar al poble i havia un altre bar per es deia Franco i tot hi que hi havia molta gent local ens el hem passat pel nom.

Finalment arriva la pujada. El Bep comença amb molta força pensant que sera curt.
El cami va fent esses amb un fort desnivell




Deu ni do la pujada.
Trobem mes vedells

http://www.youtube.com/watch?v=I5DEvwxq4Zs&feature=youtube_gdata_player

Finalment arrivem a O Cebreiro. Un poble a mil tres-cents metres Tot de pedra, cases` i carrers, molt bonic.
Afortunadament tenim l'hostal reservat perquè esta tot ple. Ens dutxem i el Bep fa migdiada, esta esgotat.

Fem un tastet de sidra gallega

http://www.youtube.com/watch?v=VP5tO5UrD2c&feature=youtube_gdata_player

Sopem força be i abundant. Compartim taula  amb el Javier. Un exprofesional de la bicicleta que ens explica que fa el caími de sde Roncesvalles amb tretze dies. Avui a fer seixanta kms i demà te previst arribar a Portomarin, tres etapes. Nosaltres intentarem fer-ne dos fins a Sarria, ja que demà es l'últim dia que caminem.
A les onze a dormir



Eduard Cau Barrufet