De melide a Arzua

Sortim a les vuit despres de fer un cafe. Encara trobem les restes de la festa del dia anterior, nit de dissabte. Aquí hi habia un concert i molta gent.

Desprès del dia anterior que vam fer 43 kms, avui ens proposem fer-ne trenta-cinc per arribar fins a Pedroso.

Anem troban algun vei que ens acompanya.

Ens trobe amb la Miriam, una gaditana que ens acompanya una bona estona.

A la una arribem a Arzua despres de quinze kms. Els calculs per arribar a Pedroso no ens donen, i desprès de debatre-ho decidim que ja en tenim prou. El Ramon te el peu molt matxacat i el Manu tambe te alguna ampolla. 

Agafem habitacio al hostal  de la Manuela on li deixem la roba per que ens la renti. Desprès anem a dinar al bar Luis.

Anem a estendre la roba i el Ramon i el Manu van al centre sanitari públic per curar-se els peus.

A la tarda cau una tempesta tremenda. La roba ja la teniam seca.

A les nou disfrutem amb la pallissa de Barça al levante i cap a dormir.

Personatges del dia:

Avui hem conegut a la Miriam. Es el segon any que fa el camí. L'any passat el va fer  desde Sarria fins a Santiago i l'hi va agradar tant que aquest any ha repetit. Explica que destacaria dos coses del que ha experimentat aquests dos anys. La primera és, que tot caminant ha aconseguit apendre a confiar en el seu entorn , desprenent-se de la prevenció i potser desconfiança davant de situacions o persones desconegudes. Ha fet el camí amb un esperit completament obert a tot l'entorn que s'anava trobant, confiant en les persones amb que es creuava i seguint la seva intuicio sense posar-hi  cap mena de prevenció.

La segona es, que quan tot caminant et trobes en alguna dificultat de cansament, dolor etc, no tens altra alternativa que seguir endavat, ja que si et quedes parat en un lloc del camí,rés no pot mIllorar. Per a ella és com una metàfora de la vida, quan davant d'alguna situacio dificil que ens enfonsa i no aconseguim superar, la única sortida que tenim és continuar caminant endavant i deixar-la enrrere, per anar trobant tot el que pas a pas, anirem trobant i continuant caminant.

Quan la vam trobar portava una corona feta de petites braques amb algunes flors lligades. Ens explica que quan tot caminant troba una flor que li agrada es para i l'afegeix a la corona. Aixo la fa estar més atenta al seu present. També fa que les persones que es va trobant li somriguin i li diguin alguna cosa, exactament com vam fer nosaltres.

Eduard Cau