Avui anirem fins a Pedroso a vint kms per arribar demà a Santiago.
Deprès de l'acostumat esmorzar abundant a base d'entrepans de truites ens trobem amb un bar molt curiós d'una noia de Baracaldo que va venir aqui fa sis anys i es va quedar. La teulada del bar està completament plena de camisetes del pelegrins que va passant. Nosaltres hem decidit no ser menys i pengem la nostra. És una de les que portàvem el dia que vam començar el camí a França,que un cop firmada per tots queda penjada al sostre.
Allí també trobem al Joan Carles, un noi de Vic, que sis mesos al any deixa catalunya per compartir experiències amb els pelegrins. Viu de fer figures amb filferro.
A les tres arribem a Pedroso on desprès de deixar les maletes a la pensió, anem a dinar.
A al tarda fem un gintonic en una terrassa amb un grup de pelegrines, la majoria de Canàries.
Els personatges del dia:
Ens retrobem amb un grup de sis pelegrines que ja havíem trobat a Puerto Marin. Son quatre canaries una de Barcelona i les altres de Madrid.
La Mayca es el nexe d'unio entre totes elles i despres de sentir parlar molt del camí,van decidir juntar-se per fer-lo. La Mayca pensa que el cami es magic.Creu que fa que tothom tregui la seva cara més amable provocant que la relacio amb les persones que et vas trobant generi tot un entorn extraordinariament generós.
També hem sorprèn quan amb la seva amiga Yaiza parlen de les seves illes Canàries i la seva història. Ens explica que el nom Yaiza ve del àntics habitants de les illes que quan en temps de Colon van ser colonitzades, van ser esclavitzats i es llençàven desde els acantilats abans de ser capturats. Observo un sentiment de perteneça a la seva terra molt semblant al que tenim catalans i bascos a la nostra.
¡Hola, Eduard!
ResponEliminaSoy Míriam -la chica de las flores-. Es un placer volver a saber de vosotros. Espero que disfrutárais de vuestro Camino. Yo ya estoy en Cádiz, en casa, deseando escribir sobre mi experiencia! Un abrazo a todos y espero que tengáis un muy Buen Camino en vuestra vida!!