Segon any de camino Santo Domingo de la calcada - Leon
Nomes sortir vam llegir: why are you walking?
La resposta es molt fàcil, camina ,hi ho sabràs.
Recomanem a tothom a caminar per moltes raons: es pot pensar , riure cridar, parlar, cantar ......, la gran satisfaccio es arrivar al final del dia, cansats i satisfets.
Hem conegut gent interessant: la sueca dels maratons, al Tomàs i la seva companya de Califòrnia , la Selly del Canadà, al Joan Roca el demacrat..... I hem fet dos bons amics, el Eusebio i el Manu els vascos.
Hem compartit uns dies amb una rutina i un ritme totalment diferents del habitual, entre tres amics que ens estimem molt, on hem gaudit d' unes experiencies molt senzilles i a la vegada magnífiques.
L'any vinent continuarem potser amb el Manu i l'Eusebio a mes del Xema.
Eduard, Ramon i Josep Mª.
Eduard Cau Barrufet
divendres, 28 de setembre del 2012
De Carrión a Moratinos
La nit a estat moguda. Hi habia un paio que feia tremolar les parets roncan.
El Ramon estava histeric.
Avui volem arrivar a Terradillos de los Templarios. Tenim 18 kms sense cap poble. Passem pel super i comprem l'esmorzar.
Fem camí. Un hora i mitja i parem a esmorzar. Fot un vent de mil dimonis.
Busquem un recer.
Fem cami fin a dinar a Calzadilla de la Cueva. No massa be.
Trobem dos nois d'Alcarras,un que habia portat viatges a la granja.
Mentres dinem comença a ploure.
Quan acabem encara plou pero decidim continuar fins a tTempranillos.
El temps empitjora. Plou molt i fa una ventada.
Arrivem al alberg i ens trobem que esta ple. El popietari truca a un alberg de Moratios, el poble seguent, i reserva tres plaçes.Hi ha els vascos i quedem per sopar. El propietari del alberg anirà a comprar cinc "chuletones" .
Arribem al alberg de un italià a Moratinos que esta prou be. Es petit, som deu pelegrins.
Ens dutxem i rentem la roba.
Truquem un taxi i anem a sopar al alberg de Tampranillos amb els vascos.
Un sopar per recordar.
Eduard Cau Barrufet
El Ramon estava histeric.
Avui volem arrivar a Terradillos de los Templarios. Tenim 18 kms sense cap poble. Passem pel super i comprem l'esmorzar.
Fem camí. Un hora i mitja i parem a esmorzar. Fot un vent de mil dimonis.
Busquem un recer.
Fem cami fin a dinar a Calzadilla de la Cueva. No massa be.
Trobem dos nois d'Alcarras,un que habia portat viatges a la granja.
Mentres dinem comença a ploure.
Quan acabem encara plou pero decidim continuar fins a tTempranillos.
El temps empitjora. Plou molt i fa una ventada.
Arrivem al alberg i ens trobem que esta ple. El popietari truca a un alberg de Moratios, el poble seguent, i reserva tres plaçes.Hi ha els vascos i quedem per sopar. El propietari del alberg anirà a comprar cinc "chuletones" .
Arribem al alberg de un italià a Moratinos que esta prou be. Es petit, som deu pelegrins.
Ens dutxem i rentem la roba.
Truquem un taxi i anem a sopar al alberg de Tampranillos amb els vascos.
Un sopar per recordar.
Eduard Cau Barrufet
De Moratinos a Leon
Al mati les sabates continuen completament molles. Al Ramon se li acudeix assecar-les amb un secador, funciona.
Deixem l' alberg.
Hem quedat amb el Manu i l'Eusebio a dos quarts de vuit. Intentarem arrivar a Leon, trenta nou kms.
Tenim previst esmorzar amb el Xema que vindria amb el cotxe del Ramon. Ens truca a les set que a quedat el cotxe tancat amb les claus a dins. Montem una reunió de crisi. Finalment tenim dos obcions: si apareix la segona clau a casa del Ramon enviar la per seur deu, si no caldrà reventar la porta del maletero.
Esmorzem despres de 6kms a Sant Nicolàs.
A Saagun fem amaritaco( paraula vasca que significa esmorzar de les onze)
Continuem tretze kms mes fins a Mansilla de las Mulas on dinem.
Quedan tretze kms mes per la tarda fins arrivar a Leon.
Molt cansats comencem a entrar a la capital, destí final del nostre trajecte d'aquest any.
Anem al mateix hotel que els vascos, al costat de la catedral. Amb spa que senta de coll....
Sopem de tapeo per la " calle humeda" i depres uns gintonics.
Eduard Cau Barrufet
Deixem l' alberg.
Hem quedat amb el Manu i l'Eusebio a dos quarts de vuit. Intentarem arrivar a Leon, trenta nou kms.
Tenim previst esmorzar amb el Xema que vindria amb el cotxe del Ramon. Ens truca a les set que a quedat el cotxe tancat amb les claus a dins. Montem una reunió de crisi. Finalment tenim dos obcions: si apareix la segona clau a casa del Ramon enviar la per seur deu, si no caldrà reventar la porta del maletero.
Esmorzem despres de 6kms a Sant Nicolàs.
A Saagun fem amaritaco( paraula vasca que significa esmorzar de les onze)
Continuem tretze kms mes fins a Mansilla de las Mulas on dinem.
Quedan tretze kms mes per la tarda fins arrivar a Leon.
Molt cansats comencem a entrar a la capital, destí final del nostre trajecte d'aquest any.
Anem al mateix hotel que els vascos, al costat de la catedral. Amb spa que senta de coll....
Sopem de tapeo per la " calle humeda" i depres uns gintonics.
Eduard Cau Barrufet
Location:Leon
dimarts, 25 de setembre del 2012
De Fromista a Carrión
Tenim problema amb el videos. Ho farem nomes amb fotos
A la etapa d'ahir no hi vam fer comentaris.
Sortin de carrion hi ha una pujada tremenda.
El Bep necessita descansar.
Tornem a fer camí.
Avui hem d'arribar a Carrión. No son massa kms, potser 20.
Parem a dinar sis kms abans de Carrión. Coincidim amb una parella americana, el Tomàs. Mes tard explicaré quelcom mes sobre ell.
El cambrer ens fa una pregunta: sabeis que se ve desde arriva de la torre de Toronto?
La resposta al final
El Tomàs despres de dinar
Arrivem a Carrión i ens sentim com a casa
Uns catalans de Reus amb que hem compartit aquest últim tram.
El canal de Castella.
Tornem a coincidir amb la Selly.
A Carrión trobem els albergs plens, com sempre, i al final ens posem a un de monges, una antiga escola, que esta prou be.
Avui el bep prepararà el sopa. Podeu veure que no s'hi a esporçat massa.
Veiem el partit del madrid fins que fan el segon.
Al tornar compartim una botella de vi amb el Tomàs.
Sorprenent la visió d'aquestos americans.
Torontoentero!!!
Eduard Cau Barrufet
A la etapa d'ahir no hi vam fer comentaris.
Sortin de carrion hi ha una pujada tremenda.
El Bep necessita descansar.
Tornem a fer camí.
Avui hem d'arribar a Carrión. No son massa kms, potser 20.
Parem a dinar sis kms abans de Carrión. Coincidim amb una parella americana, el Tomàs. Mes tard explicaré quelcom mes sobre ell.
El cambrer ens fa una pregunta: sabeis que se ve desde arriva de la torre de Toronto?
La resposta al final
El Tomàs despres de dinar
Arrivem a Carrión i ens sentim com a casa
Uns catalans de Reus amb que hem compartit aquest últim tram.
El canal de Castella.
Tornem a coincidir amb la Selly.
A Carrión trobem els albergs plens, com sempre, i al final ens posem a un de monges, una antiga escola, que esta prou be.
Avui el bep prepararà el sopa. Podeu veure que no s'hi a esporçat massa.
Veiem el partit del madrid fins que fan el segon.
Al tornar compartim una botella de vi amb el Tomàs.
Sorprenent la visió d'aquestos americans.
Torontoentero!!!
Eduard Cau Barrufet
Location:Plaza de la Cura Carrión,Carrión de los Condes,Espanya
dilluns, 24 de setembre del 2012
De Hornillos a Caltrojeriz
La nit al poli no ha estat malament despres de tot. El Ramon esta pitjor del acostipat. Quan ens despertem ja no queda gairebé ningú al poli.
Avui toca caminar fina Castrojeriz. El poble es una mica mes gran, uns 800 habitants. Aprox. 20 kms.
Com que el pròxim poble no es fins a onze kms passem per la botiga del poble i comprem esmorzar.
Fem un hora i decidim parar a fer un mos. Bocata paté, fuet, olives etc..
El Bep te un apreton i com que no es talla, li fot al costat mateix i a mes a favor de vent. Cal evacuar la zona de immediat.
Just quan arribavem al poble passa amb bici el Joan Roca que es amic de infantesa del Bep. Ve de Roma amb bici i ens acompanya fina arrivar al poble.
Com que l'Olla no esta en massa bona forma, decidim buscar una pensió.
Avui juga el Barça i no podem retirar a les deu.
En trobem una just entran al poble. Ho hem encertat. Una casa rural fantàstica amb una decoració i serveis increïbles.
Dinem amanida tota ecològica que es fan ells mateixos i filet de vedella
amb tambe ecològica. De postres compota de poma amb mel, tot fet per ells. Un privilegi. Dinem a la cuina.
Vaig a missa. L' església es magnífica.
La missa es en castellà es clar.
Ara queda sopa tambe a la pensió i despres veure el Barça.
Dema ja continuem.
Eduard Cau Barrufet
Avui toca caminar fina Castrojeriz. El poble es una mica mes gran, uns 800 habitants. Aprox. 20 kms.
Com que el pròxim poble no es fins a onze kms passem per la botiga del poble i comprem esmorzar.
Fem un hora i decidim parar a fer un mos. Bocata paté, fuet, olives etc..
El Bep te un apreton i com que no es talla, li fot al costat mateix i a mes a favor de vent. Cal evacuar la zona de immediat.
Just quan arribavem al poble passa amb bici el Joan Roca que es amic de infantesa del Bep. Ve de Roma amb bici i ens acompanya fina arrivar al poble.
Com que l'Olla no esta en massa bona forma, decidim buscar una pensió.
Avui juga el Barça i no podem retirar a les deu.
En trobem una just entran al poble. Ho hem encertat. Una casa rural fantàstica amb una decoració i serveis increïbles.
Dinem amanida tota ecològica que es fan ells mateixos i filet de vedella
amb tambe ecològica. De postres compota de poma amb mel, tot fet per ells. Un privilegi. Dinem a la cuina.
Vaig a missa. L' església es magnífica.
La missa es en castellà es clar.
Ara queda sopa tambe a la pensió i despres veure el Barça.
Dema ja continuem.
Eduard Cau Barrufet
diumenge, 23 de setembre del 2012
De Burgos a Hornillos del Camino
Al matí ens desperta un extremeny amb bastanta mala pata. La nit no a estat fàcil, just davant de l'alberg han fet una festa d'estudiants amb botellon inclòs. A les vuit en punt ens fan fora.
Caminem tot sortin de Burgos. L' objectiu d'avui es Hornillos del Camino.
Aproximadament 24 kms.
Pel cami hem trobo a uns dona de Suècia que no aixeca mes de metre i mig, que esta retirada i es dedica a voltar. Corre maratons arreu del món.
Arribem a Honillos i l'hotel que volíem anar esta ple. L'alberg també esta complert, pero posen a la gent al poliesportiu. Proposo als colegues dormir damunt d'un pallé, pero no estan per la labor. A mes segurament caldria demanar permís al propietari. Descartat, de moment. Dinem al únic bar que hi ha. Bastant be i econòmic com tot el que trobem.
Ens dutxem i instalem al poli.
Passem la tarda a la plaça xerrant amb els pilgrins.
Al sopar al mateix bar ens acompanya la Shili del Canadà.
Estem bastant cansats i al Ramon molt acostipat. A dormir al poli.
Eduard Cau Barrufet
Caminem tot sortin de Burgos. L' objectiu d'avui es Hornillos del Camino.
Aproximadament 24 kms.
Pel cami hem trobo a uns dona de Suècia que no aixeca mes de metre i mig, que esta retirada i es dedica a voltar. Corre maratons arreu del món.
Arribem a Honillos i l'hotel que volíem anar esta ple. L'alberg també esta complert, pero posen a la gent al poliesportiu. Proposo als colegues dormir damunt d'un pallé, pero no estan per la labor. A mes segurament caldria demanar permís al propietari. Descartat, de moment. Dinem al únic bar que hi ha. Bastant be i econòmic com tot el que trobem.
Ens dutxem i instalem al poli.
Passem la tarda a la plaça xerrant amb els pilgrins.
Al sopar al mateix bar ens acompanya la Shili del Canadà.
Estem bastant cansats i al Ramon molt acostipat. A dormir al poli.
Eduard Cau Barrufet
divendres, 21 de setembre del 2012
De Ages a Burgos
Despres de la remontada del barça vam anar a dormir. Teniam una habitació per nosaltres sols, tot un luxe.
Al matí, a les vuit, prenem un café al alberg i sortim. Com que el dia anterior vaig arrivar justet de forçes avui jo també deixaré la motxila al cotxe amb el Xema. Es l'útim dia que ens acompanya.
Quedem que ens trobem per esmorzar en algun poble mes endavant.
Resulta que per arribar a Burgos, uns 23 kms, hi ha diferents camins. Nosaltres seguim les senyals fixadas al terra i resulta que no trobem cap poble fins arribar al poligon de Burgos. Esmozem mig bocata i seguim fins a la catedral, on també hi ha l'alberg municipal.
Uns carrers abans d'arribar a la plaça, ens trobem amb el Xema i decidim posar-nos les motxiles per arribar amb un minim de dignitat.
Arribem al alberg, dutxa i decidim anar a dinar a un mcdonal
Demanem unes hamburgeses ....
Marin, que et semblan les pochas?
Després una cosa lleugera. Lechal.
A la tarda uns van a fer migdiada i altres anem a visitar la catedral. Una visita amb audioguia. Espectacular!!!.
Al vespre fem un tomb pel centre, sopém unes tapes i a dormir. L'alberg tanca a dos quarts d'onze.
Eduard Cau Barrufet
Aquest any encara no hem trobat l'esperit del camino, ens va tot de cul ,
Aquesta nit no hem dormit ni una hora, per culpa del jovent de Burgos que
han fet botellon.
Esperem trobar l'esperit ven aviat, perque sino el camino es farà llarg.
Al matí, a les vuit, prenem un café al alberg i sortim. Com que el dia anterior vaig arrivar justet de forçes avui jo també deixaré la motxila al cotxe amb el Xema. Es l'útim dia que ens acompanya.
Quedem que ens trobem per esmorzar en algun poble mes endavant.
Resulta que per arribar a Burgos, uns 23 kms, hi ha diferents camins. Nosaltres seguim les senyals fixadas al terra i resulta que no trobem cap poble fins arribar al poligon de Burgos. Esmozem mig bocata i seguim fins a la catedral, on també hi ha l'alberg municipal.
Uns carrers abans d'arribar a la plaça, ens trobem amb el Xema i decidim posar-nos les motxiles per arribar amb un minim de dignitat.
Arribem al alberg, dutxa i decidim anar a dinar a un mcdonal
Demanem unes hamburgeses ....
Marin, que et semblan les pochas?
Després una cosa lleugera. Lechal.
A la tarda uns van a fer migdiada i altres anem a visitar la catedral. Una visita amb audioguia. Espectacular!!!.
Al vespre fem un tomb pel centre, sopém unes tapes i a dormir. L'alberg tanca a dos quarts d'onze.
Eduard Cau Barrufet
Aquest any encara no hem trobat l'esperit del camino, ens va tot de cul ,
Aquesta nit no hem dormit ni una hora, per culpa del jovent de Burgos que
han fet botellon.
Esperem trobar l'esperit ven aviat, perque sino el camino es farà llarg.
Ubicación:Calle de Fernán González,Burgos,España
dimecres, 19 de setembre del 2012
De Villamayor del Rio a Ages
Sortim a les vuit i decidim parar a esmorzar a Belorado. Truita amb " chorizo"
En arrivar com es natural ens reb la banda munincipal.
Avui ens proposem arribar a Ages. Total 34 kms amb un petit port( 1200 m)
El Xema va a comprar pa, morcilla etc.i quedem amb ell a dalt del port per fer un dinar picnic amb pernil ,morcilla ,chorizo etc.
Que us sembla?
Anem fent cami fins arribar a Ages bastant cansats.
Soparem i veurem, al barça en un bareto del poble. Aqui hi viu 30 persones durant l' any. Un ambient de po.
El Ramon i el Bep diuen que sense motxila si va de muerte. Semblen gaceles.
Desde que hem sortit que ens fem la mateixa pregunta: per que caminem?
Quan trobem la resposta o posarem al blog.
Eduard Cau Barrufet
En arrivar com es natural ens reb la banda munincipal.
Avui ens proposem arribar a Ages. Total 34 kms amb un petit port( 1200 m)
El Xema va a comprar pa, morcilla etc.i quedem amb ell a dalt del port per fer un dinar picnic amb pernil ,morcilla ,chorizo etc.
Que us sembla?
Anem fent cami fins arribar a Ages bastant cansats.
Soparem i veurem, al barça en un bareto del poble. Aqui hi viu 30 persones durant l' any. Un ambient de po.
El Ramon i el Bep diuen que sense motxila si va de muerte. Semblen gaceles.
Desde que hem sortit que ens fem la mateixa pregunta: per que caminem?
Quan trobem la resposta o posarem al blog.
Eduard Cau Barrufet
Ubicación:Villayerno Morquillas,España
Santo Domingo a Villagrande del rio
Sortim despres d'esmorzar i comprovem la carga
Per no ferir sensibilitats no direm a qui correpont cada foto
Arribem a Santo Domingo i ens retrobem amb el Xema i anem a dinar plegats
Com que ell esta al paro diu que ens acompanyarar uns dies amb el cotxe. El Ramon i el Bep ja renuncien a portar la motxila.
Decidim caminar fins a Villamayo del Rio. El poble de les tres mentides: "ni es villa ni es mayor ni tiene rio". 18 kms, que fem amb tres hores.
L'alberg es de un noi que es diu Roberto que parla català. Com que portem un pernil i oli d'oliva ens fem el sopar nosaltres i convidem a tastar el pernil al la penya.
Anem a veure el madrid A Belorado amb el cotxe. Gintonic i a dormir
Eduard Cau Barrufet
Per no ferir sensibilitats no direm a qui correpont cada foto
Arribem a Santo Domingo i ens retrobem amb el Xema i anem a dinar plegats
Com que ell esta al paro diu que ens acompanyarar uns dies amb el cotxe. El Ramon i el Bep ja renuncien a portar la motxila.
Decidim caminar fins a Villamayo del Rio. El poble de les tres mentides: "ni es villa ni es mayor ni tiene rio". 18 kms, que fem amb tres hores.
L'alberg es de un noi que es diu Roberto que parla català. Com que portem un pernil i oli d'oliva ens fem el sopar nosaltres i convidem a tastar el pernil al la penya.
Anem a veure el madrid A Belorado amb el cotxe. Gintonic i a dormir
Eduard Cau Barrufet
Ubicación:Villamayor del Rio
Subscriure's a:
Missatges (Atom)