Despres d'un inici una mica mogudet avui toca quatre cents kms de carretera per arribar al punt on ho varem deixar l'any passat, Sarria.
Arribem a les dos de migdia. Ja. tenim ganes de començar a caminar
Els paratges son especialment bonics.
Molta humitat i plens de vegetacio i aigua.
Dinem pel cami en un alberg aprofitant que cau una bona tempesta i ens podem eixugar una mica.
Sorprenen els petits nuclis que ens trobem pel cami. Pagesos i ramaders de pena, com els nostres padrins, gent gran que no han fer altra cosa que treballar.
A les vuit arribem a Puerto Marin. A l'entrada un pont amb una alçada sorprenent i arribem a la plaça on tenim la pensio reservada on trobem un ambient de pelegrins sorprenent.
Personatges del dia:
La Monica i L'Abel , una parella de Lugo que ens vam trobar a la bodega tenen un bar i un restaurant al mateix Lugo. Treballen sis dies a la setmana de les deu a les dos del matinada i estan contens tot i l'enorme esfoç que fan.
La Telma es una holandesa que ens trobem a l'alberg. Fa vuit setmanes que camina( entre 10 i 15 kms diaris) i pensa arribar dins d'una setmana a Santiago. L'hi explico que que l'Eusebio vol arribar-hi el diumenge ( dos etapes de 45 kms) . Com veieu la diverstitat el la norma entre els peregrins.
Dema a veure fins on arrivem
Eduard cau
Vascos y catalanes no siempre de acuerdo estamos pero lo arreglamos,es que ellos un poco cabezotas son y quieren la razon.
Mañana esperamos que no llueva asi los animos suben y nos cansamos menos, ahora lo que nos da mas moral es pensar en los nuestros por muy lejos que estemos.
Josep maria
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Digueu la vostra...