Un any mes hem fet camí de peregrinació a Santiago. Un cop mes ens ha sorprès el que hem viscut aquest dies. El primer any vam començar a caminar cinc amics i aquest any també hem acabat caminat cinc amics, però no els mateixos.
Aquest any amb els nostres amics euskanduns: Eusebio, Manu i,Xomin.
Cal entendre que aquest dies la convivència entre nosaltres es enorme: de les set del matí que ens aixequem fins a ..... Estem tot els dia compartint-ho tot, menjars , dutxa, habitació, roncs..... Per aquest motiu m'ha sorprès la compenetració que hem tingut entre nosaltres, tots, Bascos i Catalans.
Penso que ens uneixen els mateixos valors, aquells que tot i les diferències que hi ha entre cada persona, al fons sense adonar-nos-en compartim: les ganes de divertir-se, el respecte a les persones, la inquietud per aprendre i créixer, l'amor a la família, a la terra, a la llengua i al nostre poble.
Tot plegat un magnífic regal de vida que estem segurs que només es l'inici de molts camins que compartirem.....
També ho diu la,cançó:
Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca,
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d'aventures, ple de coneixences.
Has de pregar que el camí sigui llarg,
que siguin moltes les matinades
que entraràs en un port que els teus ulls ignoraven,
i vagis a ciutats per aprendre dels que saben.
Tingues sempre al cor la idea d'Ítaca.
Has d'arribar-hi, és el teu destí,
però no forcis gens la travessia.
És preferible que duri molts anys,
que siguis vell quan fondegis l'illa,
ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,
sense esperar que et doni més riqueses.
Ítaca t'ha donat el bell viatge,
sense ella no hauries sortit.
I si la trobes pobra, no és que Ítaca
t'hagi enganyat. Savi, com bé t'has fet,
sabràs el que volen dir les Ítaques........
Escoltant aquesta cançó m'adono que de fet aquest camí es com un petit viatge a Itaca on no es important el destí, on tenim consciència que tot ho trobarem tot fent-lo, on totes les meravelles que trobarem no seran ni edificis, ni monuments..., sinó persones que compartiran amb nosaltres el camí, amb generositat, amb alegria, amb la espiritualitat que et dona el caminar durant moltes hores cada dia, sentint el teu cos com avança poc a poc pels camins plens de pols i envoltat d'amics que t'estimen.
Eduard Cau Barrufet
